La infermera de Cadis
Arran del vídeo viral contra el català elemental, a la infermera de Cadis sense pèls a la llengua —a la llengua, dic— li han dit una mica de tot, que si ximpleta, maleducada i fatxenda, que si pocavergonya, pallussa, idiota i arrogant, que si catalanòfoba, enze, analfabeta, unineuronal i talossa, etcètera. Uns qualificatius relativament comprensibles, prou mesurats i sobretot previsibles. La reacció habitual del català emprenyat però acovardit, i poca cosa més, com aquell que insulta fluixet i de lluny: imbèciiiiil!. Algú hi ha afegit un puntet d’enginy i de gràcia —i d’innocència també, tot s’ha de dir— i n’ha fet una paròdia carregada de bones intencions perfectament inútils (https://twitter.com/xerinola17).
Més enllà de la traca verbal d’una i altra banda, perquè la infermera espanyola també ha rebut nombrosos suports recalcitrants, hi ha un parell d’aspectes del cas que han quedat emmascarats pel soroll i el fum dels petards.
Aquest paio que ocupa el palau de la Generalitat i que no se sap què collons hi fa (potser és que ha organitzat una partida amb els mossos feminitzats de l’Elena per liquidar les conilles del Pla de Lleida, ara mateix una grandíssima conillera), dic que aquest xicot que ara fa de president autonòmic ha declarat que el cas de la infermera de Cadis és anecdòtic. D’això se’n diu perspicàcia. No en té res d’anecdòtic l’odi que escup la infermera de Cadis amb la seva insolència lingüística contra el català i contra Catalunya: la fatxenda que gasta, els seus gestos arrogants, el menyspreu de cada paraula que vomita amb una aparent insensatesa no tenen res d’anecdòtic, ben al contrari, són simptomàtics. Aquest és el primer punt que subratllo.
Perquè aquesta joveneta infermera de Cadis no és ni una desequilibrada, ni una franctiradora folla, ni una neonazi espanyola, ni una fan de la senyora Montserrat, no res de tot això, i aquest és el problema, és senzillament una noia que ha mamat l’odi contra el català i contra els catalans i contra Catalunya com la cosa més normal del credo espanyolista; s’ha empassat glopades del mateix odi amb què han alletat milions d’espanyols que, per la seva banda, estan encantats amb el blanqueig general del franquisme que ara ja campa sense complexos. Gent rabiosa com la infermera de Cadis són el resultat presumible i planejat de l’adoctrinament tòxic, general i secular contra Catalunya orquestrat de vegades dissimuladament, però d’uns anys ençà ja descaradament, impunement, per bona part dels mitjans i partits espanyols, i per les mateixes institucions de l’estat: de les les campanyes contra la llengua del pp i companyia i el a por ellos de la guàrdia civil a la policia i justícia patriòtiques.
És aquest clima d’odi contra el català i Catalunya el que incita, avala i encoratja la ignorància insolent de la infermera de Cadis, la seva pocavergonya, perquè se sent emparada per tot allò que ha vist i ha mamat des de sempre: pots dir i fer tot allò que et doni la gana contra el català, els catalans i Catalunya en general, que no passa res, l’estat et protegirà. Va veure com apallissaven gent indefensa, i no els va passar res, als que repartien llenya, vull dir. Així s’entén la diguem-ne imprudència i bravata de la infermera de Cadis quan fa el vídeo contra el català, i com el fa.
Segona cosa. Alguns defensors del bilingüisme i plurilingüisme tampoc gens anecdòtic sinó igualment simptomàtics —una llengua forta i tres de febles, ja pots imaginar com acabarà la història—, renyen la infermera amb l’argument que no pot ser que vagis a un lloc on tenen llengua pròpia i no siguis respectuós amb la gent i la terra que t’acull. Ho diuen sobretot per mantenir allò que anomenen equidistància. Doncs ja és ben trist haver d’invocar aquesta malenconiosa condescendència com argument. Al capdavall aquesta mena de misericòrdia autocomplaent no porta enlloc, només a l’engany o a la comèdia o a la complicitat o al cinisme, els quatre punts cardinals de l’equidistància. Abans fins i tot que el respecte, hi ha un altre argument, al meu entendre el primer de tots: la insaciable curiositat humana. Si me n’anés un temps a Portugal o al Nepal, per exemple, intentaria aprendre la seva llengua, conèixer la seva gent, el seu territori, els seus carrers, però no ho faria només per respecte, que es dona per descomptat i que em sembla doncs una raó innecessària: ho faria perquè abans que res hi ha les ganes de saber, d’aprendre, de conèixer, de descobrir, de sorprendre’t. Jo voldria saber totes les llengües del món, conèixer un munt de països, i la seva gent, i la seva manera de fer i de viure i de morir. Però no pas per una raó d’amabilitat, ni d’indulgència, ni de res semblant, perquè aquestes actituds sempre pequen de supèrbia. N’hi hauria d’haver prou amb el desig insadollable de saber dels humans com a raó suprema.
Tot això de la natural curiositat humana també abona el caràcter simptomàtic i no pas anecdòtic de la insolent ignorància de la infermera de Cadis, de la seva escandalosa fatxenderia. Quan dic que la seva ignorància és insolent és perquè de fet és impostada: no és el cas d’algú que arriba de vés a saber on i de cop descobreix (que ja deu costar) que a Catalunya hi ha gent que parla català. No, la infermera de Cadis ja sap que a Catalunya tenim una llengua pròpia, el català, però també sap, perquè així li ho han fet entendre, que la pot menysprear, ofendre, ultratjar, burlar-se’n, que no passa res, cony!
Acabo. Amb el seu vídeo sobre “el puto C1 de catalán”, la noia espanyola aquesta s’ha fet cèlebre com la infermera de Cadis, i és clar, no deixa de ser una mala propaganda per la preciosa ciutat andalusa que algú d’allí es faci viralment intolerant, i creia jo que alguna institució de Cadis, l’Ajuntament si més no, sortiria al pas del vídeo i diria allò que s’acostuma a dir en casos així, que aquesta noia no representa el caràcter obert i amable i simpàtic i tolerant de la gent de Cadis en particular i d’Andalusia en general, etcètera. I en aquest cas encara més, perquè l’alcalde de Cadis, José María González Santos, conegut popularment com a Kichi, nascut a Rotterdam i llicenciat en Història, és un dels líders prominents de Adelante Andalucía, un partit que, com tothom sap, porta i passeja les banderes de totes les grans sensibilitats socials del nostre temps: feminista, animalista, anticapitalista, ecosocialista, etc. I per això suposava que algú com l’alcalde de Cadis, que a més de progressista és un home de món, criticaria el to de menyspreu i les paraules de burla del vídeo de la infermera de Cadis. Però res. Ha callat com un puta (no sé si això de putes encara es pot dir en aquesta Catalunya trista i puritana). Tots han callat com uns putes. I totes. Com era d’esperar.