Què és TramPress?

TramPress és una web dedicada a la teoria (descriptiva) i l’anàlisi del periodisme i la informació, i també a les tècniques dels diversos gèneres, de la notícia més elemental a la crònica, l’entrevista i el reportatge. La intenció és posar a l’abast de qualsevol persona, però sobretot d’estudiants i periodistes, els materials teòrics i els textos d’anàlisi que he escrit sobre el periodisme i la informació.

Sota l’etiqueta Trampas del Periodismo, hi trobareu exposada amb detall, en setze capítols, tota la meva teoria sobre la naturalesa subjectiva i interpretativa de la informació que, en primer lloc, és una crítica fonamentada, documentada i definitiva de tots els insostenibles prejudicis objectivistes que, des de la ignorància o el cinisme, han confòs el periodisme amb una mena de religió edificada sobre una idea de veritat que ningú no sap on queda. El relativisme que sostinc no és ni una invitació a la impunitat (que de fet és el que empara amb traïdoria l’objectivisme) ni a l’arbitrarietat, ben al contrari, defenso que l’ètica només pot ser conseqüència de la llibertat, i la llibertat només la pot donar la competència, el coneixement. Si l’objectivisme proclama que s’ha de separar la informació de la opinió, jo explico que això no pot ser i a més és impossible. Encara més: el que pot ser tramposa i per això mateix perillosa no és pas l’opinió, sinó la informació que, massa sovint, no és més que un exercici d’opinió emmascarada, oculta, tramposa. Tot plegat s’emmarca en una teoria general de la comunicació que restitueix els conceptes capitals de context i d’intenció que fa ja gairebé un segle va destacar l’antropòleg Bronislaw Malinowski i que, a mitjan segle XX, el filòsof del llenguatge John L. Austin va formular a través de la seva mal coneguda teoria dels actes lingüístics, és a dir, les accions que duem a terme a través del llenguatge: How to do Things with Words (Oxford University Press, 1962).

Sota l’etiqueta Anatomía del Periodismo, hi penjaré a mesura que estiguin llestos els capítols d’un manual de periodisme que he començat a redactar. El primer capítol —Toda la verdad sobre la verdad en el periodismo—fa una anàlisi detallada dels errors que cometen Bill Kovach i  Tom Rosenstiel quan, amb notable alegria, es posen a explicar i defensar un postulat de la informació que ja de bon principi sembla un notable despropòsit: La verdad: el primer principio y el más confuso (Los elementos del periodismo). A més, hi publicaré altres textos d’anàlisi i assaig sobre periodisme en particular i la comunicació humana en general.

A l’apartat dedicat a Històries exemplars hi publicaré textos periodístics meus —cròniques, reportatges, opinió—. En dues subcarpetes de l’apartat, hi trobareu també textos de ficció —Relats— i columnes d’opinió i crítica en general a Òsties, sovint amb un punt de mala òstia.

A la carpeta de Tècniques de l’Entrevista, hi penjaré diversos textos sobre l’estructura, el sentit, la preparació, l’elaboració i les estratègies de les entrevistes periodístiques, amb l’anàlisi crític d’alguns exemples cèlebres, com ara lentrevista de David Frost a Richard Nixon el 1977, en especial el capíitol dedicat al Watergate, o la subtil conversa de Salvador Pániker a Fraga Iribarne, aleshores ministre franquista, o la desafortunada entrevista d’Ana Pastor a Mahmud Ahmadineyad, o la notable cagada d’Iñaki Gabilondo a Arnaldo Otegi, o el fiasco enorme de Rosa Montero també amb Fraga, que se la va menjar crua: en tots els casos, n’assenyalaré encerts, n’explicaré els errors greus i en proposaré solucions i estratègies, amb la intenció de conèixer i preparar tots els aspectes d’una entrevista en relació amb l’objectiu que et proposes i amb les circumstàncies de l’interlocutor. A la subcarpeta La Carnisseria, hi penjaré de tant en tant alguna de les entrevistes que vaig publicar en diversos mitjans, sobretot al DdB, amb aquesta mateixa etiqueta, aproximadament unes mil entrevistes.

francesc-burguet

Francesc Burguet Ardiaca (1955), doctor en Ciències de la Informació, va ser professor de sang calenta  durant més de 30 anys a la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull i al Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la desacreditada UAB. El segle passat va publicar algunes crítiques de teatre polèmiques i unes quantes entrevistes agudes i fins i tot alguna d’esdrúixola, sobretot al setmanari El Món, al Diari de Barcelona i El País. El 1987 li van donar vés a saber per què el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme. Entre altres llibres ha publicat La CNT i la política teatral a Catalunya 1936-1939 (1984), Premi d’assaig Salvador Seguí 1982; El pes dels morts (1986), amb dibuixos de Comediants i música de Lluís Llach; Teatre Lliure 1976-1987 (1987), amb fotografies de Josep Ros Ribas; Protagonistas (1990); Els diaris de la Rambla (1997); Construir les notícies (1997); Almadrava de Roma (1999), Premi de poesia Màrius Torres 1998; Les trampes dels periodistes (2004), Premi d’assaig Josep Vallverdú 2003, Las trampas de los periodistas (2008); El Mejor Libro Jamás Escrito sobre Entrevistas. Técnicas, estrategias y Poder de la Entrevista periodística (2015) i Bèsties. Més que un thriller (2024).

correu: fburguetardiaca@gmail.com

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *