Reinhard Heydrich (1904-1942) va ser un oficial nazi que va dirigir els serveis d’intel·ligència de les SS i la Gestapo. El setembre de 1941 va ser nomenat governador del protectorat de Bohèmia i Moràvia (o sigui, Txèquia). Encara no un any després (4 de juny de 1942), moria a causa d’una septicèmia, fruit de les ferides que va patir en un atemptat fallit: dos soldats, Jan Kubis i Josef Gabcik —l’un txec, l’altre esclovac— esperaven en un revolt el MB descobert de Heydrich; Gabcik l’havia de liquidar amb una ràfega de metralladora, però l’arma se li va encallar en el pitjor moment; a la desesperada, Kubis va llançar una granada que només va ferir el nazi. Sort que després els bacteris van acabar la feina.
Sort és un dir, perquè com a represàlia els nazis van executar tots els homes de més de 16 anys de dues poblacions txeques (Lidice i Lezaky), on suposaven que s’havia amagat l’escamot de Gabcik, van deportar totes les criatures i totes les dones, i van cremar i arrasar tots dos pobles.
Si us interessa, a Filmin trobareu la pel·lícula Operació Antropoide, que era el nom d’aquell atemptat fallit però finalment executat pels microbis; el conegut actor Cillian Murphy fa de Gabcik, I si us interessa la vida d’aquest fill de la gran puta nazi, melòman delicat i sensible, deien, i criminal insensible i brutal, se sap, teniu el llibre HHhH (El cervell de Himmler es diu Heydrich), de Laurent Binet (https://www.llegir.cat/2011/10/ascensio-i-caiguda-del-carnisser-de-praga/)
Professional de la crueltat sense límits, ni escrúpols ni remordiments, Heydrich va ser l’artífex de l’anomenada Solució Final a la qüestió jueva: el 20 de gener de 1942 va presidir la Conferència de Wannsee, on es van aprovar els plans de deportació de jueus. A la seva mort, l’extermini sistemàtic de jueus va ser conegut entre els nazis com Operació Reinhard, en honor del criminal. Sinistre i cruel, Heydrich va sotmetre Txèquia amb el terror: tortura com a mètode, centenars d’execucions d’escarment, deportacions sistemàtiques… Era tal el terror que causava Heydrich que aviat va ser conegut com el Carnisser de Praga.
En pocs dies, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha fet mèrits de sobra per ser considerat amb tots els horrors el Carnisser de Gaza, disposat a sotmetre Palestina —acorralada criminalment per terra, mar i aire— amb el terror més brutal, criminal, igual que el nazi Heydrich.
Nota. Si busques a les xarxes “intel·lectuals jueus o d’origen jueu” contra la invasió i massacre de Gaza, a penes trobes quatre veus que clamen en el desert. La veu lúcida, per exemple, l’excap del servei secret israelià (Shin Bet), Ami Ayalon, que dies enrere declarava a LV: “Nosaltres tindrem seguretat, quan els palestins tinguin (alguna) esperança”. En el mateix sentit s’ha pronunciat també en un article a EP el cèlebre director d’orquestra Daniel Barenboim: “Els israelians tindran seguretat quan els palestins tinguin esperança, és a dir, justícia”. Des de fa dècades, però, Palestina s’assembla cada dia més a l’infern de Dante: lasciate ogni speranza voi… De totes maneres, la veu més crítica i valenta és, sens dubte, la del periodista israelià Gideon Levy, que en una columna publicada al diari centenari Haaretz diu, entre altres coses, que “darrere de tot el que ha passat, hi ha l’arrogància d’Israel”, “disparem a persones innocents, els arranquem els ulls i els destrossem la cara, els deportem, confisquem les seves terres, els saquegem, els segrestem, portem a terme una neteja ètnica“; “ara hem de plorar amargament per les víctimes israelianes. Però també hem de plorar per Gaza. Gaza, la població de la qual són sobretot refugiats forçats per Israel; Gaza, que no ha tingut mai ni un sol dia de llibertat“. No te’l perdis: https://interferencia.cl/articulos/gideon-levy-periodista-israeli-israel-castiga-gaza-desde-1948